dimecres, 2 de desembre de 2009

El pa de cada dia

Abans abocaria una ampolla sencera de salfumant sobre la meva col·lecció de monedes medievals que permetre’m la més petita broma o ironia sobre el canvi de sexe d’un pastor anglicà. Ni en aquesta columna, Déu me’n guard, ni en cap altra tribuna pública, ni tan sols en una conversa informal i desimbolta pel carrer Pelai. Bàsicament perquè em sabria molt greu rebre una carta al director com la que va rebre Josep M. Bachs fa quinze dies a La Vanguardia. Mariona Masferrer, d’Esparreguera, “una fidel seguidora de La primera pedra de Jordi Margarit a RAC1”, denunciava els, segons ella, comentaris homòfòbs de Bachs en aquest programa. La carta es va publicar a l’apartat El lector expone, que permet que els al·ludits responguin, matisin, s’excusin (demanar perdó s’ha convertit en l’esport nacional). Així, doncs, Bachs es va posar als peus de la senyora Masferrer, com un cavaller que és, i va assegurar que ell no pretenia “trasbalsar determinada opció de vida” (gest que l’honora, perquè ara sabem que Bachs no es proposa violentar els canvis de sexe en una o altra direcció). Segons la senyora Masferrer, resulta de molt mal gust fer broma sobre els transsexuals perquè “és un problema molt greu pels qui ho pateixen”. Ningú no ho dubta. Però si el patiment és la frontera de l’humor, tampoc no hauriem de fer humor sobre divorciats, reus, aturats, associacions de vídues i excombatents del Terç de Nostra Senyora de Montserrat. Tots ells també pateixen o han patit. Per tot l’exposat, demanaria que es deixés de projectar la pel·lícula El verdugo.

Enric Gomà, Avui, 2 de desembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir