dimecres, 9 de desembre de 2009

Fred provincial

Fa uns quants anys, a Sintra, el guionista brasiler Doc Comparato em va dir fastiguejat: “Portugal és un flaixbac”. Per als que no saben ben bé què és, estudiants de comunicació audiovisual inclosos, aclareixo que el flaixbac és un recurs narratiu consistent en traslladar-se a una època anterior a la de la narració. Dissabte vaig experimentar un flaixbac sentint l’home del temps de Catalunya matí, a Catalunya Ràdio, quan va anunciar: “Temperatures ara mateix a les capitals”. A Hèlsinki, a Roma, a Tegucigalpa? No, a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona: capitals de província. Em va deixar parat que, en un informatiu solvent i ben fet com és Catalunya matí, s’hi fes servir una expressió que ens remet a temps pretèrits, els de la Demostració Sindical de l’1 de maig i la senyora Mercedes Carbó. És gairebe segur que l’home del temps ho va dir sense pensar, jutjo molt improbable que volgués fer pública, d’aquesta manera, una admiració declarada cap a la divisió provincial del 1833, obra del secretari d’Estat Javier de Burgos (admiració del tot injustificada, perquè de petit, pel mig d’una carretera de la Cerdanya, jugava a caminar amb un peu a la província de Girona i l’altre, a la de Lleida: una divisió provincial bona per als gats). A Catalunya matí, abans d’acabar, tenen un apartat que sempre em posa de bon humor, Les bones notícies. Qui sap si algun dia no hi radiaran la desaparició de les províncies. Per a aquest objectiu, i sense haver de tocar la Constitució, la solució més pràctica seria contractar el mag David Copperfield.

Enric Gomà, Avui, 9 de desembre del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir