Notícies cantades

Senyor director, sóc una jubilada que sento sovint a RAC1 una veu que canta: “Han passat anys però et tinc gravat aquí dins la meva memòria”. Potser és una campanya de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica?, em vaig dir el primer cop. Però quan em vaig adonar que la música era la d'En la fiesta de Blas, vaig veure que m’equivocava. No seria correcte fer memòria de la guerra civil amb aquesta tonada. “Ets el més especial i fas que tot s’ompli amb el teu sabor”, seguia la cançó. Llavors vaig entendre que al·ludien a Baltasar Garzón, un jutge ben especial, a fe. Tot el país s’està omplint amb el seu sabor. Quina idea més maca, fer les notícies cantades. Des d’aquí vull felicitar els directius de RAC1. Vaig parar l’orella, perquè l’audiòfon em falla: “Mai no passes de moda, sempre ets original”. Vas ben encaminada, Llúcia, vaig pensar entre mi: és Garzón. “A casa, al parc o la feina, a la carrossa o en el bar”. Aquesta estrofa em va fer ballar el cap, perquè on Garzón és més original és a la feina. A casa, ho ha de dir la seva senyora. Al parc, espero que no sigui a la Casa de Campo de Madrid, amb totes aquelles maturrangues. Al bar, potser demana zarajos de Conca. Això d’una carrossa, és perquè és com un príncep de la democràcia. “Et porto sempre a la vora, vagi on vagi no hi faltaràs”. Vol dir que si t’encausa, el tindràs molt present tota la vida. La tornada és molt bonica: “Posa’m un atestat! Ei! Dóna’m un atestat! Ei! Fred, calent, natural, m’és ben igual si és atestat!”. Signat: Una lectora des del primer dia.

Enric Gomà, Avui, 5 de desembre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma