Premiar el ferro

La Nit de Santa Llúcia van concedir el Premi de ràdio 2009 a El crepuscle encén els estels, de Pere Estelrich, a Ràdio IB3, que és la ràdio pública de les Illes Balears. Pel que llegeixo a la web, El crepuscle és un magazín de nit sobre cultura o una cosa que s’hi assembla molt. Hi col·laboren historiadors, economistes, pedagogs, advocats, però també comptables, que per a mi és el més atractiu, perquè la doble comptabilitat i les factures falses són sempre d’actualitat.
Per saber ben bé de què va El crepuscle, truco a Ràdio IB3 i pregunto a quin punt del dial els trobaré, des de Barcelona. A l’altre cap del fil, una noia exclama desolada: “Ai, mare!”. O potser ha dit “Ai, sa mare!”, és sabut que els mallorquins salen, encara que no sense parar. Segons m’explica, a Barcelona no es pot escoltar Ràdio IB3 a través de la ràdio. Només per la TDT. Ara mateix no m’és possible fer ús del televisor, el meu gos està mirant Chien TV (la cadena franco-belga pensada per a gossos). I em fa angúnia baixar al bar i demanar que em posin Ràdio IB3 per la tele, no tots els clients deuen compartir els meus interessos. Així, em quedo a casa i rumio que, l’any vinent, el Premi de ràdio 2010 l’haurien de donar a aquell repetidor que fes possible que des del continent sentíssim Ràdio IB3 per la ràdio. Se’l tindria guanyat, atès que el repetidor, com exigeixen les bases del premi, s’esforçaria a “difondre la cultura catalana”. No faria altra cosa, vaja. El col·locaria dalt de tot de l’Hotel Vela i seria el motiu principal per no enderrocar-lo.

Enric Gomà, Avui, 16 de desembre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma