'Standard Memories'

Uns quants articulistes s’han queixat perquè a Les veus del Pamano els actors no tenien accent pallarès. Dedueixo que quan diuen accent volen dir varietat dialectal: accent, però també lèxic, formes verbals, fraseologia, etc., perquè seria curiós que els actors parlessin amb accent pallarès i lèxic de Tortosa o de l’Alguer. Segons esgrimeixen, el cinema dels Estats Units cuida molt els accents i els actors aconsegueixen que els grangers d’Oklahoma reneguin com tals. Però em sembla que a tots aquests defensors acèrrims dels dialectes, aquest zel els ha vingut de sobte. Enlloc no he llegit peticions perquè a Doctor Mateo parlin amb accent asturià. Tampoc no van trobar a faltar l’accent gallec a Los lunes al sol. En un món ideal, els actors enraonarien en el dialecte corresponent (i els que ho desitgéssim, tindríem cent hurís), però, tocant de peus a terra (adéu a les cent hurís), ho veig molt complicat. D’entrada, els guionistes hauríem de dominar unes quantes varietats dialectals: osonenc, empordanès i vallesà, segons si escrivíssim Les veus del Ter, de la Muga o de la riera seca que passa arran del bar Los Cuñados. Ja no vull ni pensar com seria escriure i actuar en tots els dialectes existents en una barra americana. Realment, per a un guionista representaria un escull seriós escriure en un dialecte que no fos el seu. Un expert els podria pentinar el guió i variar-ne el lèxic, la fraseologia, etc., però d’això se’n diu merdejar els diàlegs. Després, els actors haurien d’interpretar amb l’accent exigit, amb risc que quedés un pastitxo, perquè cada dia n’hi ha més que no són capaços de pronunciar Zacaries amb correcció (per això no s’adapta la gran novel·la Zacaries i el zoòtrop). I cap director no es passarà el rodatge repetint preses sense parar. En el fons, els defensors dels dialectes comparteixen aquella idea de Jordi Llompart: “No sabem què té la paraula gratis que a tots ens agrada”.

Enric Gomà, Time Out, 3 de desembre del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma