dissabte, 30 de gener de 2010

Bons consells

A mi la publicitat més d’un cop m’ha ajudat a resoldre la disjuntiva entre Fairy i Mistol. Un d’ells compta amb el poderós efecte bicarbonat i l’altre, no. Per això estic tan amoïnat amb la notícia que va llançar Albert Sáez segons la qual no estan del tot tancats que Catalunya Ràdio, algun dia, prescindeixi de la publicitat. Al cap de poc Sáez ho va matisar. Però, tirada la pedra, les onades del llac no s’aturen. Per a mi, els anuncis també informen i entretenen, com qualsevol altre espai de ràdio. De vegades més i tot. Aquell anunci d’una beguda de soja en què Núria Roca ens parla com a mare i dispara el complex d’Èdip entre gran part dels oients. Aquell altre dels matalassos Horisontal (ho pronuncien així), en què t’aclareixen que si no t’hi adaptes en trenta nits, et canvien el matalàs. També m’és especialment útil l’anunci de la setmana del creuer de Viatges El Corte Inglés. Un home –que es diu Sánchez- s’acomiada d’un company d’oficina tot tirant confeti i cridant: “¡Hasta pronto, Pavía! ¡Zarpo a tierras lejanas pero volveré!”. Sembla que ho fa cada dia. El tal Pavía està cansat d’en Sánchez, perquè és un llauna. “Una part de tu ja està de creuer”, ens diuen, i en aquest moment deduïm que en Sánchez ha contractat un creuer i que se sent com si ja fos a les Bahames sense haver sortit d’Alcorcón (el cito a l’atzar, sense ànim d’ofendre). Per això em sembla tan important la publicitat, perquè quan vagi a contractar un creuer a Viatges El Corte Inglés, els demanaré que, sisplau, no m’apuntin al mateix creuer del senyor Sánchez.

Enric Gomà, Avui, 30 de gener del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir