Destorronar-se

Un anunci d’una cadena de gimnasos em crida l’atenció. Destorrona’t, hi llegeixo. Sí, destorrona’t, del verb destorronar-se. És un invent, però trobo que té un significat prou fàcil d’entendre. Participa d’aquest nefast esperit postnadalenc dels bons propòsits que envaeix l’espai públic quan l’any canvia de dígit. Després de tantes sobretaules interminables, molta gent comença a tenir deliris dietètics. Si existeixen derivats del torró com l’adjectiu atorronat (“que forma una massa com la dels torrons”) o el substantiu torronada (“menjada de torrons”), no veig que els presumptes verbs atorronar-se o destorronar-se se’ns hagin de fer gaire estranys. La idea és clara: t’has inflat a menjar torrons i ara vols recuperar el pes (la silueta i la dignitat) que tenies abans de festes. Els torronaires han aconseguit monopolitzar l’espai dels aliments nadalencs. Quan un equip de futbol comença malament la temporada l’entrenador sovint s’ha de sentir dir que no arribarà ni a menjar-hi els torrons. El tió no caga arengades, que són massa salades, sinó avellanes i torró. Ja només ens faltava que aquestes sales de tortura dites gimnasos ens oferissin destorronar-nos.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 21 de gener de 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma