dissabte, 16 de gener de 2010

Frescor i xupa-xups

Fa deu anys, després de sobreviure a l’efecte 2000 (el mil·lenni es va iniciar amb un bluf, i això és molt prometedor), va començar a emetre’s RAC1, que és hereva de Ràdio Associació de Catalunya, la ràdio privada creada l’any 1930 i rival de Ràdio Barcelona. Llavors Ràdio Barcelona ja havia estat absorbida per Unión Radio Madrid gràcies a una ordre del govern del general Primo de Rivera. Per a sorpresa de tothom, Primo va pretendre que Unión Radio Madrid tingués el monopoli de la ràdio a Espanya, monopli que van trencar Eduard Rifà i els seus socis tirant endavant RAC a la dècada dels trenta. L’any 2000, RAC es va reprendre sota el nom de RAC1, amb aquest número u incorporat (un homenatge, intueixo, a la mítica fonda Ca l’U, de Vic). Albert Rubio, un dels iniciadors de RAC1, explicava a RAC1 10 anys, conduït amb micro de ferro per Mònica Planas, que van buscar fer una ràdio més fresca, més divertida, amb sentit de l’humor. Per connectar amb la gent jove, va dir Rubio, com si els més provectes ja ens entretinguéssim prou assistint a funerals i prenent xarops contra el reuma. Al meu entendre, l’objectiu de la divertició s’ha aconseguit, des de Els dies tontos d’Albert Om, la primera temporada, als actuals Versió RAC1 de Clapés i La competència de Dalmau i Andreu. A La competència, han recuperat un concurs del primer any en què conviden la gent a parlar amb tres xupa-xups a la boca (a la mà presentaria menys dificultat). I jo els pregunto: aquest concurs, està basat en un cas real? És una metàfora? Una proposta cultural?

Enric Gomà, Avui, 16 de gener del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir