Llibres prohibits

A Appomattox, un poble de l’estat de Virgínia, l’escola va prohibir aquest any als seus alumnes la lectura de D’homes i ratolins, de John Steinbeck, a causa del seu llenguatge obscè i difamatori. Un pretext similar van trobar en una escola de Tuscola, Texas, per vetar la novel·la Fill de Déu, de Cormac McCarthy. A Morganton, Carolina del Nord, diverses escoles van intentar prohibir la lectura d’obres com El color porpra, d’Alice Walker; Estels al cel, de Khaled Hosseini, o El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger, totes a causa del seu fort contingut sexual. Aquests exemples i molts més surten al mapa de llibres prohibits i qüestionats que elabora cada any Banned Books Week, una campanya que des del 1982 celebra la llibertat de lectura i desemmascara els intents de prohibició als Estats Units. El mapa amb tots els llocs on es prohibeixen llibres es pot veure a internet (www.bannedbooksweek.org). A més de la religió, les paraulotes i les blasfèmies religioses, els temes més recurrents per censurar un títol són l’homosexualitat oberta, la masturbació, l’eutanàsia i, evidentment, l’avortament.

Entre els clàssics que avui dia se segueixen prohibint hi ha Lolita de Nabokov o el Huckeblerry Finn de Mark Twain, però el llibre més perseguit en els últims anys és Amb en Tango som tres (RBA), de Justin Richardson. Es tracta d’una obra infantil que explica amb dibuixos la història d’una família de pingüins, dos mascles que van covar l’ou d’una femella i van tenir un pingüinet anomenat Tango. Malgrat que està basat en uns fets reals, el llibre ha estat acusat d’antiètnic i antifamiliar perquè parla de l’homosexualitat entre animals. No és broma.

Davant d’aquest panorama, un pot pensar que a Europa estem lluny de la rigidesa mental dels catòlics fonamentalistes dels EUA. A primera vista, és així. Però agafem les escoles de l’Opus Dei, per exemple, amb una moral carca que no té res a envejar a la dels nord-americans més puritans. Segons el seu índex de llibres prohibits l’any 2003, títols com El nom de la rosa d’Umberto Eco, o Intimitat de Hanif Kureishi, només es poden llegir si un pare o prelat de l’Obra t’hi autoritza. Pel que fa als pingüins homosexuals per a nens, no es pronuncien, però ens hom podem imaginar perfectament.

Jordi Puntí, El Periódico, 9 de gener del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma