divendres, 15 de gener de 2010

Oh, Erasmus!

En una taula rodona d’un altre segle, Sergi Pàmies va comentar que a ell el sorprenia que la màxima ambició dels estudiants de guió consistís a escriure el serial d’havent dinat. Si el vaig entendre bé, venia a dir que un jove i futur guionista no s’ha de marcar com a fita i nord allò que ja es fa i que no és cap novetat. Això més o menys rumiava jo tot mirant Blog Europa al Canal 33, en què uns estudiants de Periodisme i Comunicació Audiovisual, mereixedors d’una beca Erasmus, ens expliquen aspectes de la ciutat de la Unió Europea on viuen. Mentre que els uns et relaten com s’hi viu el Nadal, d’altres tiren de veta de la literatura, un recurs molt pràctic per quan no saps gaire què dir, tant a la televisió com anant amb tren: París i Cortázar, Lisboa i Pessoa, Praga i Kafka. Com veuen, la cosa agafa una mica un aire de calendari de les biblioteques de la Diputació. Allò que diuen sembla copiat dels plafons d’una exposició del CCCB, convencionals i sense sorpreses (tot i que de vegades els del CCCB s’alambinen tant que hi detecto per sota un sentit de l’humor subtil i esbojarrat). No hi falta el toc antisistema habitual: segons un estudiant, per Nadal Milà és “el capitalisme en estat pur”. Es veu que les botigues guarnides amb motius nadalencs conviden a consumir i que les pistes de gel tenen l’objectiu innoble de fer negoci. Les pistes de gel, un altre enemic a abatre.
Se’m dirà que són uns primers passos, però, llavors encara amb més raó, no veig per què havien de posar els peus on tants altres ja han trepitjat abans. Si els becats pel Projecte Erasmus són els millors estudiants (un gest audaç de consequències imprevisibles seria becar els pitjors alumnes), al meu entendre el seu convencionalisme, simplicitat escolar i candidesa no assenyalen cap talent diferenciat. A Blog Europa, hi són absents la malícia, la ironia, la polisèmia i els criteris propis. Encara que, ves a saber, potser tot això és el que precisament els obriran de bat a bat les portes de la professió.

Enric Gomà, Time Out, 14 de gener del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir