dimecres, 6 de gener de 2010

Toquen per tu

Quasi ningú no rep l’any nou escoltant la ràdio, el més corrent és rebre’l davant d’una tele o a una plaça amb un rellotge. També n’hi ha que entren a l’any nou bufant el do-re-mi del control d’alcoholèmia (bufen dotze cops, un per cada campanada). Però acompanyats de la ràdio, no. La nit del 31 de desembre, doncs, empès per la curiositat, em tanco en una habitació tot sol, amb un barretet de paper, serpentines i un espantavelles, i escolto Catalunya Ràdio, on emeten el mateix Cap d’Any de TV3: una manera senzilla i econòmica de fer ràdio, que es podria estendre a Àgora i a Caçadors de bolets (narrat per un locutor: “L’home s’acosta a un pinetell, però, llàstima, passa de llarg”). Amb el meu joc de canell que m’ha donat tants moments de glòria al ping-pong, sintonitzo Catalunya Música, on un carilló toca els quarts i tot seguit se senten dotze campanades solemnes, greus, venerables. Acostumat a la Torre Agbar dels últims anys a TV3, el bon criteri de Catalunya Música em desconcerta. Sintonitzo àgilment iCat fm, on emeten els senyals horaris, sense més alegries, i tot seguit una veu cordial ens desitja que es compleixin els nostres somnis. Quan alguns somnis valdria més que no es complissin, com els dels membres d’Al-Qaida. Però l’emissora més professional és Catalunya Informació. Després dels senyals horaris habituals, un periodista ens informa: “Bon any, són les dotze”, en el mateix to neutre i professional amb què ens hauria pogut dir: “Bon any, són les dotze, segons ha declarat Federico Mayor Zaragoza en una roda de premsa”.

Enric Gomà, Avui, Els Sants Reis Mags del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir