dimecres, 17 de febrer de 2010

Alè i fregits

En una carta a la Bústia d’aquest diari, el senyor Joaquim Renom denunciava l’allau d’interferències que pateixen les ràdios legals per culpa d’aquelles altres que fan servir freqüències que no els pertanyen, seguint l’exemple de Sir Francis Drake. A més a més de les, ja comentades en aquesta columna, interferències d’esRadio sobre Catalunya Ràdio, hi hem d’afegir les de Radio María damunt de Ràdio Estel. A mi, i és que no hi puc fer més, aquestes interferències m’han fet la seva gràcia. Radio María és una emissora religiosa que difon l’evangeli i radia pregàries, rosaris, misses, salves. Ràdio Estel també és una emissora religiosa que difon l’evangeli i radia pregàries, rosaris, misses, salves, com l’altra. Els primers, des de Madrid, reprodueixen amb encert com hauria estat una ràdio visigòtica (“¡Aquí, Radio Recesvinto!”), si Marconi s’hagués avançat uns quants segles; els segons, es nota que el dia que es va aprovar el concili Vaticà II van comprar el diari. A Radio Maria, a l’hora de dinar, radien la Bendición de la Mesa per a cristians d’una droperia extrema, incapaços de beneir-se la taula ells mateixos, mentre que a Ràdio Estel, no. Tot i així, encara que les dues ràdios siguin prou diferents, coincideixen en el fonamental. Quan una ràdio interfereix en una altra, acostumem a sentir uns fregits empipadors (com si fessin ous ferrats amb cansalada viada) i de vegades s’escolta una ràdio, més fluix, per sota de l’altra. Per això, si aquestes interferències continuen, crec que tard o d’hora Ràdio Estel i Radio María faran un bisbe.

Enric Gomà, Avui, Dimecres de Cendra del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir