Alt rendiment

Si no és molt demanar, agrairia que convidessin a Millenium, a Banda Ampla o a Buscant La Trinca, tant és, el creatiu de publicitat agosarat que va idear l’anunci del centre d’alt rendiment IQS, que sento durant la pausa publicitària de la tertúlia d'El matí de Catalunya Ràdio. Entre totes aquelles veus assenyades que contribueixen a enriquir el debat social, com si diguéssim, s’hi emeten uns quants anuncis que sempre m’escolto amb interès, perquè en aquells moments no sento Antoni Puigverd apel·lant a la prudència, el seny i la moderació. En un d’aquests anuncis, una dona, que dedueixo que es tracta d’una locutora d’informatius, fa un dóna-pas: “I ara la informació del temps amb el Martí Oliveres...”. Però el tal Oliveres no hi és. Per quina raó? Una veu baronívola ens ho aclareix: “L’únic temps del que voldràs parlar és del que passis amb ell. Et sentiràs molt però que molt orgullós del teu fill. Estudiar a IQS, el centre d’alt rendiment, és treure el millor del teu fill”. Així és com m’assabento que els pares desitgen passar temps amb els seus fills quan se’n senten molt orgullosos. I en parlen molt, també, una modalitat de conversa que podríem situar entre la llauna i la murga. Ara bé, si el rendiment dels fills no és gaire alt (o no tant com els pares voldrien), els pares esquiven els fills i canvien de vorera quan veuen que se’ls acosta el seu plançó pel carrer. Giren els ulls, acoten el cap, i pensen amb amargor: “Tant de bo el meu fill estudiés al centre d’alt rendiment IQS. Em quedaria molt a gust donant la tabarra a tothom”.

Enric Gomà, Avui, 27 de febrer del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma