Amb la vènia

Ja m’ho vaig demanar en veure Beth Rodergas fent els anuncis de promoció del 012, el telèfon d’informació de la Generalitat: “Aquesta [dit amb tot el respecte], ¿deu haver signat un document on es compromet a no fer declaracions polítiques de cap mena?”. Rodergas és de Súria, un poble del Bages on el 24 d’abril d’aquest any celebraran el referèndum sobre la independència del país (una tradició de creació recent que amb una sardinada guanyaria molt). Si hi estigués empadronada, Rodergas hi podria votar amb llibertat? Tindria la seva gràcia que a la sortida del col·legi electoral, declarés per la televisió: “Sóc partidària de la independència de Catalunya. Ah, i si teniu cap dubte, truqueu al 012”. O, vés a saber, potser quan des de la Generalitat trien una cara per fer campanyes institucionals, ja busquen una ànima bessona de José Zaragoza. Si fos així, la campanya la podria fer Zaragoza directament. Quedaria molt bé dins un cotxe, aturat, i dient a càmera: “Quan estic en un embús i m’urgeix saber com arribar ràpidament a la seu del PSC, frenètic perquè David Madí ja ha arribat al seu despatx del carrer Còrsega, sempre truco al 012...”.
Més o menys, el mateix vaig pensar entre mi davant de Xavier Coral fent l’anunci del 012 amb aquell posat de gendre amable que sap canviar una roda. Coral és el conductor de Divendres, el magazín de tarda de TV3, cosa que no encaixa gaire, al meu entendre, amb fer campanyes de la Generalitat. En un magazín, tant de tarda com de nit (cadascun amb els seus matisos i graus de transgressió), és important que el conductor sigui irreverent, sorneguer, imprevisible, escèptic amb el poder polític i econòmic (hi incloc les sagrades caixes d’estalvis), crític amb els llocs comuns, els bons sentiments i els pensaments elevats. Algú que no fos apte per treballar de mediador cultural, a qui mai de la vida no li deixaries tres-cents eurelis i que per res del món no permetries que fes de cangur dels teus fills: una arracada. Un home gens indicat per fer una campanya institucional ni per a la Generalitat, ni per al govern espanyol, ni –encara menys!- per a la Unesco. I és que, si fos per ell, algunes cultures no les protegiria gaire.

Enric Gomà, Time Out, 18 de febrer del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma