divendres, 12 de febrer de 2010

Caos panoràmic

“Cada villa tiene su maravilla”, em van dir una vegada a Aranda de Duero mentre ens halàvem un porcell rostit i coquetejàvem amb el colesterol. “Cada cadena té la seva pena”, em vaig dir jo fa uns dies, abans de trucar a l’oculista per demanar hora. TV3 ha passat d’emetre amb el format 4:3, el de tota la vida, per una cosa que es coneix per format panoràmic, el 16:9. Com en moltes altres cases, el meu televisor compta amb uns quants anys. Ara, amb el format panoràmic, veig una banda negra a dalt i una altra a baix, tota l’estona, i al mig, la Raquel Sanz i els altres conductors de TN empetitits, amb uns rètols minúsculs, gairebé illegibles: semblen els noticiaris de la senyoreta Pepis. A més a més, alguns vídeos deuen estar en el format antic, ja que apareixen unes columnes marrons (per què no negres?) a cada costat i recuperem, per uns moments, el format 4:3, el d’abans. Mentre em preguntava a què treia cap tot plegat, em va trucar la mare molt alarmada perquè veia Hèrcules Poirot, per 8tv, més gras que de costum. Vaig mirar d’assossegar-la amb bones paraules i cites de Confuci, vaig intentar fer-li comprendre que Poirot és un home molt de vida i es devia haver engreixat una mica. “Mama, recordes si en algun episodi hi apareixia una safata de lioneses?”, vaig preguntar, per trobar-hi una explicació lògica, quan de sobte vaig recordar que aquest any els Reis li van dur una televisió de format panoràmic. Tot allò que està rodat o gravat en format 4:3 s’hi deu veure distorsionat, vaig calcular. Li vaig preguntar com veia Ramon Pellicer i em va respondre que feia molt goig. Li vaig aclarir que no era per avaluar el seu grau de bellesa, que l’hi havia preguntat, sinó per saber si el veia reduït. A ell, a Joan Carles Peris, a Agnès Marquès. Em va respondre que no, que els veia igual, darrere de la taula absurda de sempre, amb aquella mena d’aleró verdós que un dia ens haurien explicar la seva raó d’existir en una notícia: “Després del viatge d’Obama a la Xina, els explicarem per què punyetes tenim aquest aleró aquí davant”. Vaig penjar i vaig comprovar que el format panoràmic persistia. Vaig agafar els binocles.

Enric Gomà, Time Out, 11 de febrer del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir