Contents i enganyats

Arran d’un article d’Empar Moliner sobre Susanna Griso i els anuncis d’Actimel, he meditat al voltant d’aquestes ànimes generoses de la petita pantalla i de la ràdio que ens donen consells. Per a mi, són uns amics, quasi com els de Facebook. Ara bé, mentre que Griso em mereix tota la confiança, d’altres no tant. Ella és periodista i ens parla com a periodista: la informació que ens proporciona sobre Actimel ha estat contrastada, només la guien el rigor i la veracitat. En el supòsit que Griso sabés de bona tinta que Actimel no és tan eficaç, ens ho advertiria de seguida. Tinc molta fe en els grans professionals del periodisme. Si Indro Montanelli m’hagués recomanat Pastas Gallo, no gastaria cap altra marca. Només que Kapuscinsky hagués fet un anunci de Port Aventura, jo em tirava a ulls clucs pel Dragon Khan. Però no em provoca el mateix entusiasme un anunci de llet Pascual Calcio que fa l’actriu Adriana Ozores i que cada dia sento per Catalunya Ràdio. Ozores ens recomana que beguem Pascual Calcio si volem tenir els ossos sans (si no ens fa res que se’ns estellin, no cal). Sóc un gran seguidor d’Adriana Ozores, de la seva carrera artística, vull dir, no que la segueixi pel carrer. Per aquesta raó no em puc treure del cap que és una actriu: cobra per interpretar. A l’anunci, se’ns presenta com a Adriana Ozores, ens revela que va néixer el mes de maig (com l’actriu), però pot ser un jo literari, una ficció. Quan un actor cèlebre ens recomana un producte en un anunci, té la mateixa credibilitat que si ho fes Pluto o el monstre de Tasmània.

Enric Gomà, Avui, 13 de febrer del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma