dijous, 4 de febrer de 2010

Delfí? / Espill?

Alfons Godall serà candidat a succeir Joan Laporta en la presidència del Barça. És el segon membre de la junta actual que hi opta. El primer va ser Jaume Ferrer. Ja hi ha mitja dotzena de precandidats, però de tots els aspirants només Godall pot presumir de tenir el ple suport del president sortint. Per això, molts cronistes l’han definit com el delfí de Laporta, i fins i tot algun indocumentat l’ha anomenat dofí. El delfí era el príncep hereu del rei de França (o també, aquí, el príncep de Girona), però per extensió pot al·ludir a l’hereu directe de qualsevol dirigent. Al capdavall, l’etimologia de delfins i dofins és la mateixa, i els nostres avantpassats anomenaven delfins tant les bèsties marines com els prínceps. Segons Coromines, el Delfinat partí del nom propi d’un protector dels trobadors en el segle XIII —Dalfí d’Alvernhe—, mentre que els primers escriptors catalans que van saltar del delfí al dofí van ser Guimerà i Ruyra, el qual l’any 1903 parla de dufins al seu Marines i Boscatges. La beneïda maldiença sosté que Sandro Rosell ha associat el terme delfí a Godall per abocar-lo a la fi del cagaelàstics. El fi de l’un, doncs, seria la fi de l’altre.

Avui. Dijous, 4 de febrer de 2010.

Espill?

Joan-Lluís Lluís acaba de publicar un llibre ben singular que és una veritable festa per al lector. Porta per títol Xocolata desfeta (La Magrana, 2010) i hi afegeix un subtítol aclaridor: Exercicis d’espill. Aclaridor perquè indica que Joan-Lluís Lluís s’acull a la tradició dels Exercices de style (Gallimard, 1947) de Raymond Queneau, un llibre molt influent que explica de noranta-nou maneres diferents un petit episodi succeït dlat d’un autobús. L’autor de Perpinyà va més enllà. El seu espill reflecteix de cent vint-i-tres maneres diferents un fet de sang relacionat amb Cassà de la Selva que s’esdevé en una granja del carrer de Petritxol. Lluís compon un extraordinària simfonia verbal que demostra l’amplíssima gamma de tons que permet el català. Hi practica l’escriptura condicionada per la morfologia (acrònims, anagrames, bananes, contrapets, lipogrames...), el gènere (melodrama, telenovel·la, gospel, rap, telenotícies, SMS...), el lèxic (filosòfic, militar, eròtic, comercial...) o l’homenatge (March, Salvat-Papasseit, Foix, Pla, Casasses, Miró, Chagall...) L’espill de Joan-Lluís Lluís refecteix un mirall miraculós dins del qual encara n’hi ha d’altres.


Avui. Dijous, 28 de gener de 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir