dissabte, 6 de febrer de 2010

Dial neguitós

Fúting és aquella pràctica que consisteix a córrer a l’aire lliure per esport o perquè no aguantes la família. Ve de l’anglès footing, encara que aquest és un terme de podologia, segons tinc entès. I és que la paraula anglesa per designar el fúting és jogging. Potser vostè ja ho sabia, però una senyora d’Arbúcies ho desconeixia i és a ella que l’hi explico. Mitjançant adaptacions semblants obtenim càmping, dàncing, púding i clàping, que és la migdiada dita en un to de broma (no gaire divertida, però si mentrestant menges macedònia no està tan malament). En aquest sentit, zàping és una adaptació de zapping (de to zapp, anar com el llamp), vol dir la d’acció de canviar de canals de televisió ràpidament amb el comandament a distància. Abans també se’n feia, de zàping, però t’havies d’alçar i asseure com un saltamartí. A partir del zàping, es crea el diàling, que és fer rodar el dial compulsivament per saltar d’emissora en emissora. Ara la COPE, ara la SER, ara Ràdio Nikosia, per contrastar punts de vista diversos (tot i que de vegades no tant). Ignoro si la paraula diàling se la van inventar David Jobé i Joan Ferrer de El món a RAC1, els responsables de Diàling, una secció irònica que emeten just abans de tancar els ànecs, sobre pífies i animalades dites per antena. En canvi, a Catalunya Ràdio el diàling es fa tot sol i sense esforç, perquè el grau d’interferència d’esRadio de Jiménez Losantos sobre Catalunya Ràdio és tan gran que, si bades i et confons, penses: “Veig que el Fuentes no és tan socialista com m’havien dit...”.

Enric Gomà, Avui, 6 de febrer del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir