dimecres, 24 de febrer de 2010

East Side Story

Fa més de tres dècades que Richard Price (Nova York, 1949) combina l’escriptura de guions per al cine amb les novel·les policíaques. Ell mateix sol explicar que, amb els diners que va guanyar amb pel·lícules com El color del diner o Rescat comprava temps per dedicar-se a la literatura. Abans, els seus llibres es trobaven a la secció de novel·la negra, però ara amb La vida fácil han passat a les taules de la suposada literatura amb majúscules. ¿Què ha canviat en l’obra de Price? De fet, res. La vida fácil està escrita amb la mateixa intensitat, penetració i rerefons crític que ja ens fascinava en llibres com ara Clockers o El samaritano. L’única diferència és que entremig Price ha escrit cinc episodis de la sèrie televisiva The Wire i de sobte les seves novel·les s’han guanyat el cel de l’alta literatura i l’aplaudiment de no pocs esnobs.

La pulsió creativa de Richard Price és la mateixa per als guions que per a les novel·les. El seu estil es podria descriure com un naturalisme del segle XXI. Partint de la fixació periodística d’uns ambients urbans i d’un llenguatge particular, aconseguits patrullant el carrer i parant l’orella, Price escriu ficcions realistes (o gairebé hiperrealistes) que són úniques i resulten molt absorbents. Aquesta aposta per la realitat crua li permet regatejar els tòpics del gènere i confiar la força de les seves històries a la descripció minuciosa dels ambients, uns personatges de carn i ossos, empàtics, i uns diàlegs creïbles i vivíssims, amb la rara capacitat de crearl lenguatge.

«M’agrada que el lloc sigui el tercer personatge», deia Richard Price en una entrevista recent. En les millors novel·les negres, la trama policíaca sol ser una excusa perquè el lector conegui el rerefons d’un problema social o econòmic. En el cas de Price, la història li permet construir un discurs crític al voltant de la ciutat de Nova York –aquest tercer personatge– i el tracte que reben els barris més conflictius. La vida fácil, en concret, se centra en el fenomen de gentrificació del Lower East Side, abans porta d’entrada dels immigrants i que des de fa uns quants anys viu un imparable procés de gentrificació.

La vida fácil s’obre amb un assassinat: tres amics –un escriptor en potència i propietari d’un bar, un cambrer i el seu amic borratxo– tornen a casa de matinada i en una cantonada del Lower East Side topen amb dos nois. Un d’ells dispara i el cambrer mor. Quan el detectiu Matty Clark i la seva companya Yolonda –un irlandès i una hispana– comencen a investigar el cas, s’adonen que hi ha moltes qüestions poc clares, i això els porta a ampliar les indagacions. No és una investigació lineal: Price organitza la història en escenes i ens presenta els sospitosos, però també ens porta a casa dels joves que van disparar, als seus veïns del barri, a les tasques diàries dels policies... A més a més de mantenir-nos en suspens fins al final, aconsegueix fer-nos interessar en els atzars molt reals del barri i la seva gent. La intriga és només una pastanaga, el que importa és el trajecte per on ens porta.

Jordi Puntí, El Periódico, 24 de febrer del 2010. Ressenya del llibre La vida fácil, de Richard Price.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir