Els ets i els uts

Des de La primera pedra (el matinal de RAC1 dels caps de setmana, no la novel·la homònima de Sergi Pàmies del 1990), cada diumenge truquen a Ferran Torrent (l’escriptor de Sedaví, no el perruquer, maquillador i estilista). Així és com l’autor de Gràcies per la propina (això és, Ferran Torrent, no Eros Ramazzotti, autor de Gracias por existir, ni José María Gironella, autor de Los cipreses creen en Dios) va comentant notícies recents, com ara l’ús de la faç de Gaspar Llamazares (el polític d’Izquierda Unida, no el fabricant de sidra) per part de la CIA (l’organisme d’intel·ligència dels Estats Units, no l’empresa de packaging especialitzada en envasos i embalatges), amb el propòsit d’envellir-li el rostre per aconseguir l’estampa actual de Bin Laden (el terrorista d’Al-Qaida, no el director de l’Escola Els Tres Conillets). Si senten la ràdio i miren la televisió sovint, no els deu haver estranyat gaire l’allau d’aclariments i concrecions amb què sovint s’acompanyen dades, noms i altres informacions dites per antena. Per als mitjans, els espectadors, els oients, no tenen el més mínim coneixement previ de res i se’ls ha d’explicar tot. Quan una vegada un director d’un programa de TV3 em va suggerir “Veig que en aquest guió cites Tolstoi. No seria més entenedor si aclarissis que és el novel·lista rus?”, el cor em va rebotre amb força contra la caixa toràcica. Tolstoi, el novel·lista, per diferenciar-lo de quin altre Tolstoi? Potser del Tolstoi campió d’esquí? Del cuiner? Del faquir? Parlem del Tolstoi rus o del de França (el país)?

Enric Gomà, Avui, 3 de febrer del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma