dissabte, 20 de febrer de 2010

Fàcil i senzill

Cal arraconar aquesta idea errònia i perversa que el disseny és una cosa amanerada i pija, va declarar Juli Capella a El matí de Catalunya Ràdio. Tots som dissenyadors, el que diferencia l’ésser humà de l’animal és l’enginy. S’ha d’entendre com a predisseny el primer os (ell va pronunciar ós) que un home primitiu va agafar per carregar-se’n un altre (Capella es va carregar el pronom feble, però ell pot perquè és dissenyador). Hi vaig estar d’acord, un ós bru llançat amb punteria pot fer molt mal. Val més que hi anem alerta, amb el predisseny.
Un altre dia, a Tot és molt confús, Capella va fer públic que tenia “un gran respecte a aquests objectes que són pequeños grandes objetos” i també que “la primera arquitectura és el dolmen y el menhir”. Em va emocionar que mantingués viva aquesta tradició tan nostra, i que la Generalitat no hauria de de deixar perdre, que fa possible que abans de morir Cèsar digués “¿Tú también, Brutus, hijo mío?” com si fos parent de Práxedes Sagasta. Parlant d’una fundació seva que col·lecciona objectes fàl·lics, va comentar que els seus integrants n’eren miembros (es veu que dient membres, la broma no funciona). I a El matí, Capella va començar a parlar del pintor de Felanitx Miquel Barceló, pronunciant el cognom a la manera castellana. Barceló això, Barceló allò. De seguida la proposta em va semblar audaç i digna de consideració. Quina pèrdua de temps, quan una locutora d’El cafè de la República s’amoïna per pronunciar bé el cognom Van Rampuy. A partir d’ara, sisplau, diguem sempre el pintor Urgel, com el cinema.

Enric Gomà, Avui, 20 de febrer del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir