Fastijós?

Rodamots és el nom d’un magnífic portal lingüístic creat per Jordi Palou que també té versió impresa homònima editada per Empúries, amb la col·laboració de Pau Vidal. Cada dia els subscriptors rebem una paraula catalana ben definida i contextualitzada en un fragment literari. La del dijous 11 de febrer era l’adjectiu fastijós, amb jota. El fastig, que rima amb desig, és “la sensació de cansament que produeix en l’ànim una cosa massa insistent o excessiva o mancada d’interès”. Tot i que Palou ja advertia que el fastig no és el mateix que el fàstic, ha rebut uns quants missatges de subscriptors alarmats pel presumpte error d’escriure fastijós (enutjós, empipador) i no fastigós (repugnant, repulsiu). Palou s’ha vist obligat a afegir un text (L’escreix, en diu) per tranquil·litzar els rodamotaires més neguitosos. El més important per aprendre els secrets de qualsevol llengua és la humilitat i la paciència. El to crispat amb què alguns aficionats defensors del català polit salten a la jugular del proïsme sol provenir de la seva inseguretat. Lluitar contra les errades lingüístiques, pròpies i alienes, pot ser fastijós, però mai no hauria de resultar fastigós.

Màrius Serra. Avui. Dijous 25 de febrer de 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma