dissabte, 20 de febrer de 2010

L’home i les escombraries

Un home guardava sis televisors a casa seva, entre molts altres electrodomèstics. Torradores, microones, batedores, aspiradors… N’hi havia a dotzenes, tots espatllats, a sobre del sofà, a la cuina, dins la banyera. Quan trobava alguna cosa pel carrer, l’home no podia evitar enportar-se-la a casa. Cada racó estava colonitzat per la porqueria. Si li preguntaven per què ho feia, responia: «No se sap mai. Un dia els arreglaré i els vendré». Aquesta història apareixia en un programa –reality show disfressat de documental– que vaig veure fa poc als Estats Units, anomenat Hoarders (que vindria a ser Els que acaparen). Cada setmana oferien un parell de casos, tots xocants, torbadors i fastigosos. Gent que acapara envasos de plàstic, peluixos i nines podrides, llaunes de conserva per si torna la fam (i no les llencen quan caduquen i es bufen), muntanyes de roba... «Em vaig traslladar a viure aquí fa 20 anys. Encara hi ha caixes que no he obert», confessava una dona, envoltada d’escombraries, incapaç de llençar ni tan sols les peles de taronja. En tots els casos, la insalubritat, les infeccions i les denúncies dels veïns els convertien en éssers descastats, que havien de rebre tractament psicològic.

Vaig recordar aquest programa l’altre dia, quan vaig llegir que una dona gran havia mort a Sant Gervasi a l’incendiar-se les escombraries que emmagatzemava al seu pis. Els especialistes l’anomenen la síndrome de Diògenes, però és un nom inexacte: Diògenes de Sínope, a la Grècia clàssica, va fer just el contrari i es va desposseir de les seves pertinences per viure en virtut i sense luxes. Sigui com sigui, la veritat és que el trastorn afecta cada vegada més gent. Els que l’estudien afirmen que apareix sobretot en persones grans i de classe mitjana, i que es manifesta més en temps de crisi. La por de perdre-ho tot s’alia amb la feblesa del caràcter. És un trastorn tan tipificat que fins i tot se n’ha fet literatura: s’acaba de publicar en català Homer i Langley (Edicions de 1984), del gran escriptor E.L. Doctorow. Aquesta fascinant novel·la fabula amb el cas dels germans Collyer, dos joves ben situats de Nova York que als anys 30, quan es van quedar orfes, van començar a acaparar objectes a la seva mansió de la Cinquena Avinguda. Van arribar a guardar un Ford T al saló!

Jordi Puntí, El Periódico, 20 de febrer del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir