Llibreries de Nova York

Sabent que sóc a Nova York, un amic m’escriu i em pregunta per les llibreries de la ciutat. És un fetitxista dels llibres i vol saber en quina situació es troben davant l’arribada imminent del llibre electrònic. La meva resposta no pot sinó començar amb un aire melancòlic: Nova York ha perdut en les últimes dècades desenes de llibreries. Cauen com mosques. Llocs de gran tradició, com Gotham Book Mart o Coliseum Books, han anat tancant de mica en mica, assetjats pels lloguers impossibles que es demanen a Manhattan. La setmana passada, sense anar més lluny, van tancar dues llibreries emblemàtiques: Skyline Books, al carrer 18, i Biography, que feia 30 anys que era a la seva cantonada de Bleecker. A part de les dificultats amb el lloguer, als anys vuitanta el principal enemic de les llibreries independents va ser la cadena Barnes & Noble, que va obrir desenes de botigues per la ciutat. La seva fórmula era collar els editors amb ofertes pròpies d’hipermercat. Avui ldia a situació ha canviat tant que fins i tot Barnes & Noble ha hagut de tancar alguna llibreria seva. La competència real li arriba via internet, ja que les botigues online com Amazon, amb un fons immens a l’abast, garanteixen l’entrega de comandes el mateix dia de l’encàrrec, i sense tarifa extra de correus. La pressió dels e-books, d’altra banda, és cada vegada més forta: es comencen a veure lectorspel carrer, la moda s’amplifica, i la la mateixa Barnes & Noble ha sacrificat un espai a la seva botiga més emblemàtica, a Union Square, per promocionar el seu lector electrònic, el Nook.

Amb aquest panorama és un miracle que segueixin existint llibreries de barri. Qui visiti Nova York, no es pot perdre St. Marks o Shakespeare & Co, potser les de més tradició literària; Three Lives, petita i coqueta al Village; McNally Jackson al Soho, i per descomptat Strand, el temple de Broadway per a títols de segona mà. Resulta, a més, que la pervivència d’aquestes llibreries coincideix amb un augment de les traduccions de narrativa. Malgrat que segueix sent una xifra ridícula –si fa no fa el 3%–, les editorials independents s’han decidit a apostar per autors poc coneguts als Estats Units (vergonya els hauria de fer). Així, de sobte, clàssics com Thomas Bernhard, Marguerite Duras, Manuel Puig o Mercè Rodoreda reviuen en anglès amb la intenció de convertir-se en un fenomen literari de l’estil de Roberto Bolaño, que ara mateix és pertot arreu.

Jordi Puntí, El Periódico, 6 de febrer del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma