divendres, 26 de febrer de 2010

Mala tarda

“Recordad, nosotros vamos con el toro”, adverteix la cigonya Henry a Vipo, el gos volador, i a la gata Betty, que fa dies que em pregunto per què no vola. El tercet animalístic aquest es disposa a assistir a una corrida de toros a Las Ventas de Madrid, al capítol sisè de Vipo, las aventuras de un perro volador, uns dibuixos animats israelians de TVE. La cigonya Henry explica que segles enrere Espanya estava plagada de toros salvatges i la gent havia combatre’ls per defensar-se (el més probable és que una cosa així l’hagi llegit a internet, abans d’entretenir-se una estona al web Cigonyes Sex Stars). Per això el gos Vipo es pregunta per què es continua torejant, si ja no cal. Ja no és útil, el toreig. Com la natació sincronitzada, apunto jo. Abans sí que tenia un sentit, aquesta modalitat esportiva, quan els nedadors es capbussaven en aigües marines i treien els pops de la potera mitjançant les figures de la cama de ballet alterna i el cop de peu a la lluna. Quins temps, aquells. Encara me’n recordo d’Esther Williams sortint de l’aigua amb un pop a cada mà.
Entitats taurines han denunciat Vipo i TVE per mantenir actituds en contra dels toros. Al meu modest entendre, no s’equivoquen gaire. Volant volant, el gos, la cigonya i la mixeta arriben a la plaça, on toreja el matador Fernando. Potser es tracta de Fernando Gómez García, El Gallo? No crec que tinguem aquesta sort. Des de dalt del cós, els amics es preparen per mirar la corrida, que està a punt de començar. El torero porta l’estoc a la cintura, com un mosqueter. La corrida comença pel terç de muleta, és una infracció greu que se saltin els terços de capot i de vares. Contra tota lògica, el president no atura la corrida. Tot seguit podem veure com els peons, que assisteixen el torero durant la faena, llencen grapats de sorra als ulls del toro, cosa inaudita. Henry explica que el toro no vol fer mal al torero, perquè és un toro molt pacífic. Ja m’ho semblava, per això m’avorria una mica. No comprenc per què, si és manso, no el retiren i surt un sobrer més brau. De sobte, Vipo salta a l’arena, però no per demostrar el seu art amb un jersei, com un espontani qualsevol, sinó per impedir que Fernando segueixi torejant. Senyors, convindran amb mi que així no hi ha manera de veure una corrida com Déu mana.

Enric Gomà, Time Out, 25 de febrer del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir