Aterrades?

El dissabte 27 de febrer, de bon matí, ja escolto les primeres notícies sobre el cataclisme xilè. El corresponsal de Catalunya Ràdio Joan Biosca, encara des de Buenos Aires, fa una crònica d’impacte amb les primeres notícies que arriben de la costa pacífica. És una crònica magnífica, en el to just per parlar d’una catàstrofe, però em crida l’atenció una minúscula confusió verbal per la seva irònica idoneïtat. Biosca, després de traslladar-nos les poques notícies que li arriben des del país veí, parla de l’efecte del sisme sobre la gent. I aquí és on el xoc de mots s’afegeix a l’estat de xoc general que provoca el terratrèmol, perquè el periodista parla de moltes persones aterrades. Comet, doncs, un petit lapsus imputable a l’idioma dominant en el seu entorn immediat, perquè en castellà les personas que senten terror sí que estan “aterradas” però en català estan aterrides. La cosa no aniria més enllà si no fos perquè aterrades també és una paraula totalment pertinent en el relat del cataclisme xilè. La primera accepció del verb aterrar és, justament, “fer caure en terra”. Lamentablement, a Xile les persones van quedar aterrides i les seves cases aterrades.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 11 de març de 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma