dijous, 4 de març de 2010

Endimari?

Jep Ferret, enigmista egregi que practica la crucigramància, diu que quan era petit sovint li deien: “fuig d’aquí, endimari!”. Els Ferret són de Sitges, i la meva família materna, els Roig, de Vilanova. Potser per això em sona l’endimari dels trons, una localisme del Garraf, tot i que l’Alcover-Moll n’estén una mica l’abast, abans de definir-lo així: “Persona o cosa inútil o que fa nosa”. Joan Coromines el restringeix a Sitges i Vilanova. Però el que interessa són els intents del mestre per trobar el rastre etimològic d’aquest sinònim de trasto o andròmina. Coromines hi veu traces del grec, però aposta per la influència del mot endèries (trastos sense valor, persones petites) sobre andròmina, tot descartant la hipòtesi (!) del dromedari, “passat que aquest darrer mot s’hagués interpretat per etimologia popular com un derivat de l’ètimon d’andròmina, a la manera d’una quimera o figura mitològica”. Ja es veu que el fascina que andròmina pugui venir d’Andròmeda, “protagonista d’una història mitològica tan fantàstica que es degué prendre com a expressió eminent de faula, mentida, embolic”. Posats a embolicar, esperem que algun dia l’endimari surti de l’armari.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 4 de març de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir