Entrant a matar

Sentia Onda Cero amb una gran pau d’esperit i conformitat, quan la periodista Pilar Cernuda, al seu espai El Bisturí, ens va revelar que al matrimoni Montilla els agraden molt els toros, sobretot a ella. Hi va insistir dos cops, pel que es podia deduir que a la plaça la senyora Montilla demana orelles enfervorida i tira el jersei quan el torero fa la volta a l’arena (tot i així, no la veig cridant “President, delinqüent!” si el comissari de policia que presideix la plaça està desencertat –sisplau, quan els Mossos d’Esquadra assumiran aquesta competència?-). Mentre la primera dama aplaudeix entusiasmada, el president de la Generalitat deu estar circumspecte, com és ell, pensant més en el conseller Saura que fruint d’aquella xiqüelina. Només m’ho imagino, perquè no sé que Montilla hagi anat mai a toros sent president, no com els presidents Macià i Companys, que van presidir corrides. Ja fa uns anys, un periodista amb el que em feia em repetia sovint que al pare de Jordi Pujol li havien agradat tant els toros. Tant ell com Pilar Cernuda a El Bisturí venien a dir: vulguin no vulguin, els catalans són tan espanyols com el que més. Com si els toros en fossin la prova del nou. Sap greu que Cernuda no rematés la faena quan explicava que els toros entusiasmen als Montilla, encara que dels fills no ho sabia, perquè són petits. Hauria sortit per la porta gran si ens hagués informat d’una cosa així com que els trigèmins del president, quan el seu pare no els veu, despengen la bandera del despatx i es dediquen a fer veròniques i manoletines.

Enric Gomà. Article no-publicat. 17 de març del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma