Exèrcit de salvació

Davant d’un guardó, sempre m’intriga el seu nom. Alfred Nobel, inventor de la dinamita. Joseph Pulitzer, editor de premsa groga. Oscar, l’oncle de Margaret Herrick, bibliotecària de l’Acadèmia. Globus d’Or, unes vacances memorables a Eivissa? Però això m’encurioseix la personalitat de Rosalia Rovira, que és el nom que porta el Premi d’Emissores Municipals que concedeix la Diputació de Barcelona. Aquest any el Premi Rosalia Rovira l’ha guanyat Paraulofòbia, de Mataró Ràdio, un programa fet per Pablo Sánchez, Maria Milà, Oriol Carreras, Oriol Martínez i Gerard Martí, que tenen entre tretze i catorze anys. Per aquesta raó Paraulofòbia s’emet només en temps de vacances, no fos cas que suspenguessin, s’apleguessin amb perdularis i altra gent de mal viure i fessin toris –si vostè és de Mataró o bé va fer moltes campanes, em deu haver entès de seguida-. Els cinc nois hi expliquen paraules que han caigut en desús o estan en recessió, aquelles que els joves desconeixen, per recuperar-les, reviscolar-les, salvar-les gràcies a un massatge cardíac d’urgència. Ja se sap que a Catalunya molta gent es dedica a salvar paraules (sempre fent llistes, que es veu que és la solució). Quan, si m’ho permeten, algunes paraules valdria més llençar-les pel balcó i beure per oblidar-les. Però a Paraulofòbia, i aquesta és una novetat, també ensenyen paraules i expressions noves a la gent gran, que desconeixen. Ja veig tot d’ancians venerables de Mataró tenint aquesta conversa: “-Abriga’t, que pillaràs unes angines./-Pepeta, no em ratllis./-Atanàsio, estàs empanat.”

Enric Gomà, Avui, 24 de març del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma