'Holiday on ice'

Al Time Out de la setmana passada, Richard Price declarava que escriu guions per comprar temps. Perdonin si els abandono uns moments, però cada vegada que surt el tema m’he de prendre un ansiolític amb bourbon. No puc sofrir els escriptors que van dient que fan guions per comprar temps, massa sovint m’he avorrit llegint els seus llibres i assistint a les seves obres de teatre, que es podrien titular Petulància i plom. Ells, com Price, també van comprar temps. D’una manera o una altra, ens diuen: “Durant el dia treballo al món banal, servil i detestable de la televisió i, quan es fa fosc, arribo a casa, em poso un jersei de llana que fa boleta, m’assec a l’ordinador i faig obres mestres”.
Potser la setmana passada, indecís en aquell quiosc, a l’últim moment vostè es va decantar per Hogar y moda en comptes de per Time Out. A tots aquests lectors erràtics, els explico que Richard Price és un dels guionistes de The Wire, sèrie que aquí es titula Bajo escucha (i a Mèxic, Los vigilantes, i a Portugal, Escuta bem). Price no és dels més prolífics, només signa cinc guions -arguments inclosos-, molts menys que David Simon (20 guions i 50 arguments), que Ed Burns (10 guions i 41 arguments) o fins i tot que un guionista ras com George Pelecanos (7 guions i 7 arguments). Price, alhora, és un novel·lista prestigiós, autor entre d’altres de la novel·la La vida fácil, editada a RBA. I, com repeteix a tort i a dret, va escriure episodis de Bajo escucha per comprar temps per escriure. Quan, allò que feia, era justament escriure (pensant en tot el temps que comprava, a granel). Encara no he vist els episodis de Price, em pregunto si seran tan bons com els de Simon (abans, periodista) i Burns (abans, detectiu i mestre d’escola), els dos factòtums de la cosa. Ells no van escriure Bajo escucha per comprar temps, sinó pel plaer i el repte, gran, de fer una sèrie excepcional. Sense tantes gaites.

Enric Gomà, Time Out, 4 de març del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma