dissabte, 20 de març de 2010

¿La bellesa és el teu cap?

Passejo per Barcelona i els meus ulls topen, un cop més, amb una pintada que hi ha a la paret d’una casa vella de Gràcia. La belleza es tu cabeza, diu amb unes lletres que volen ser cal·ligràfiques. Ara deu fer uns dos anys, calculo, com molta gent que viu a Barcelona, vaig començar a veure aquest grafiti pertot arreu. En una cabina de telèfons, en una tanca publicitària, en una font... La belleza es tu cabeza. El primer cop la frase em va semblar misteriosa. El segon, com que hi havia rumiat una mica, la vaig trobar rebuscada. El tercer cop ja em va semblar afectada. Prefereixo els grafitis que no són transcendents i només et volen alegrar el dia o fer-te emprenyar. Si tots els filòsofs de la vida es llancessin a escriure els seus pensaments amb esprai, ens faltarien parets. Per això hi ha les llibretes moleskine, els blocs d’internet i els amics que t’escolten a canvi d’una cervesa.

Si els explico això del grafiti, és perquè d’un temps ençà sovinteja una manera de dir les coses que podríem qualificar de cursi-progre. Els qui parlen així solen ser oberts, desacomplexats, tolerants, amb una predilecció sana per tot allò que és alternatiu. Com que les convencions els fan més nosa que servei, van per la vida sense gaire sentit del ridícul. Per això, quan els passa pel cap una idea que els sembla bonica, corren a esbombar-la. Fa poc vaig llegir aquesta pintada anant pel carrer: El amor se encuentra y se crea. I aquesta altra que havien apuntat a la pissarra d’una botiga de tes: Vida no es esperar a que pare al tormenta, vida es aprender a bailar bajo la lluvia. Fins que el Germà Llamp et fregeixi en plena dansa, em vaig dir.


La prova que aquesta poètica coelhiana, entre l’autoajuda i el bon rotllo, té cada cop més prèdica és la campanya d’entusiasme col·lectiu que s’ha desplegat fa poc a internet: “Esto solo lo arreglamos entre todos”, afirma la Fundación Confianza. És a dir, quan les grans empreses espanyoles ens volen animar a ignorar la crisi i gastar diners amb alegria, recorren al mateix estil sensible. “La crisi no només és a fora, també és dins els nostres caps”, diuen. Mentrestant, com si els carrers de Barcelona fossin un immens vàter públic, per sort algú ha dibuixat una fletxa que apunta a la frase aquella de La belleza i al costat hi ha escrit: “Pesat! Prou de donar la tabarra!”.


Jordi Puntí, El Periódico, 20 de març del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir