dijous, 25 de març de 2010

La la la (oest de la Casa Blanca)

Sobre El ala oeste de la Casa Blanca, ara que me n’he mirat la primera temporada (i no un o dos capítols quan la van passar per TVE, mentre em queia per terra la safata del sopar): està molt ben escrita, amb unes línies argumentals ben tramades, unes seqüències impecables, un ritme esplèndid, un ús intel·ligent de l’el·lipsi (una màxima del guionatge és “Elidiràs amb la suor del teu front”). A més a més, El ala oeste (de la Casa Blanca, en castellà l’hi van afegir perquè ningú no interpretés que es referien a l’ala oest de l’Escorial) està esplèndidament realitzada, amb una agilitat i elegància admirables, gràcies en part al walk-and-talk, que consisteix a escopir diàlegs a tot drap mentre els actors caminen inesgotables pels corredors (així és com fan atractiu un diàleg instrumental –jo ho he provat amb els dependents d’El Corte Inglés i funciona-). Per què gastar més tinta? Parlem d’una sèrie excepcional, i ho dic sense el més petit rastre de la típica veneració idiota, tan habitual en aquests terrenys. Ara bé, com em va dir un dia el guionista Lluís Arcarazo: “El ala oeste és una gran sèrie de ciència-ficció”. No és que sigui políticament correcta, sinó que és directament llefiscosa: tots aquells alts càrrecs de la Casa Blanca nobles, lleials, justos, treballant només pel bé comú, amb pau i harmonia entre ells (només els falta arrencar a cantar com a Brigadoon). Sense sotmetre’s a les pressions dels lobbys. Sota les ordres d’un president idealitzat i increïble, que actua com un actor de cinema (em recorda molt Martin Sheen). Amb el mateix esperit fantasiós, acrític i simplista, es podria fer l’ala oest del Kremlin, de l’Elisi i de la Casa de la Vall d’Andorra (on el president combatria heroicament el secret bancari). Fins i tot es podria fer L’ala oest de Guantánamo, on uns soldats nobles, lleials i justos complirien amb el seu deure.

Nota: si l'article hagués estat en castellà, l'hauria titulat "¡Hala! (oeste de la Casa Blanca)".

Enric Gomà, Time Out, 25-3-2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir