Lloances improcedents

Dins d’un taxi, escolto Noticias mediodía d’Onda Cero, que és el que el seu mateix nom indica: unes notícies de migdia, no pas un zero i encara menys a l’esquerra, perquè l’emissora pertany al Grupo Antena 3. Ben il·lustratiu de la seva ideologia és el lapsus de la locutora, Elena Gijón, que va anomenar la vicepresidenta del govern Fernández de la Pega –es va corregir a l’acte, però la broma ja havia començat a circular per presons, hospitals i algunes benzineres del país-. Ahir, que va morir Miguel Delibes, Noticias mediodía va obrir així: “Ha muerto un hombre bueno y generoso, que además hacía arte con su escritura”. No sabria dir perquè ens hauria d’importar gaire, a nosaltres que no el vam tractar, que Delibes fos una ànima bondadosa o un home odiós, mesquí i malèvol, una mena de Cruel·la de Vil val·lissoletana. Potser ara mateix no tenen present Cruel·la de Vil, aquella vella dama indigna que apareix a 101 dàlmates, la novel·la de Dodie Smith (la pel·lícula no reflecteix prou bé alguns passatges canins de l’obra original). Bé, si Cruel·la de Vil hagués escrit Diario de un cazador –ella ho hauria pogut fer-, jo me’l llegiria de gust, em seria ben igual que l’autora tingués molt bon cor o bé fos el que en algunes tavernes del port, i excusin la grolleria, es coneix com una filla de bagassa (impedeixin, sisplau, que els nens ho llegeixin). És molt probable que Cela no fos ni bo ni generós. Ni detallista, gosaria afirmar (no crec que portés una ceràmica quan el convidaven a sopar). Però és un gran escriptor. Com el bo i generós Delibes.

Enric Gomà, Avui, 13 de març del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma