dissabte, 27 de març de 2010

Ni sonsos ni pesats

A l’exposició sobre Quim Monzó del Centre d’Art Santa Mònica s’hi pot llegir un retall d’una entrevista en què l’homenatjat va dir: “No he volgut mai ser escriptor. He volgut escriure, que és diferent”. Matís important. No sé com funciona a l’estranger, però de tota la vida que a Catalunya hi ha hagut gent que volia ser escriptora, per qüestions de promoció personal, sense haver de fer gaires esforços per escriure. Som un país petit, les influències circulen ràpid i, sobretot en cercles locals, la figura de l’escriptor encara manté un cert prestigi social:“Aquest sap de lletra, votem-lo”.

Escriure és una altra cosa. Fins i tot podríem dir que sovint la feina solitària d’escriure és oposada a l’entregent que demana figurar com a escriptor. De fet les paraules de Monzó poden llegir-se com un avís per a principiants. Els consells per als que vulguin escriure van sempre en aquesta línia: la desmitificació de la figura de l’escriptor. Fa unes setmanes, per exemple, el diari The Guardian va demanar a uns quants autors reconeguts les “deu normes per escriure ficció”. Entre els consells que més em van agradar hi ha aquest d’Anne Enright: “Els primers 12 anys són els pitjors”, però també: “Diverteix-te”. Richard Ford deixa una llista de coses que no s’han de fer: “No tinguis fills. No llegeixis les ressenyes. No vulguis mal per als teus col·legues”. Zadie Smith i Jonathan Franzen coincideixen en un bon consell: “Treballa amb un ordinador que no estigui connectat a internet”. L’autora de Dents blanques dóna dues normes més que són parentes de la frase de Monzó: “Evita les capelletes, grupets i colles. La presència d’una claca no farà que la teva escriptura sigui millor”. I aquesta: “No idealitzis la teva ‘vocació’. O saps escriure bones frases o no en saps. No hi ha un ‘estil de vida d’escriptor’”. Sovint el que compta, doncs, és el sentit comú. Al seu últim llibre, I la festa segueix, Josep M. Espinàs posa en dubte els llocs idíl·lics i amb una vista preciosa quan es tracta d’escriure: “Simenon escrivia amb totes les finestres tancades. (...) De fet, quan l’escriptor treballa no veu res del que l’envolta”. Entre els consells d’escriptors, finalment, m’agrada especialment aquesta frase de Josep Pla que tinc penjada davant de l’ordinador: “Escriptors, no sigueu sonsos ni pesats!”.


Jordi Puntí, El Periódico, 27 de març del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir