dilluns, 15 de març de 2010

Savis, Proves, Veritats

Savis. Ja s’ha parlat força de les declaracions recents del president iranià, Mahmud Ahmadinejad, en el sentit que l’11-S és una “gran falsedat” perpetrada pel govern nord-americà per tal de justificar les invasions d’Afganistan i de l’Iraq. No seria el primer cop que un líder no-elegit (o elegit d’aquella manera) del Pròxim Orient adopta entusiàsticament un subproducte teòric inventat pels mateixos occidentals que defensa odiar tant. Una cosa semblant va passar i encara passa amb Els protocols dels savis de Sió (1903) un llibre que pretenia demostrar que hi havia una conxorxa jueva per controlar el món sencer, però que va resultar ser un plagi d’una sàtira francesa sobre Napoleó III, fet per dos antisemites russos. El frau es va descobrir l’any 1921, però això no ha impedit que entre els admiradors fervents d’Els Protocols hi hagi el govern de l’Aràbia Saudita, que els divulga a nivell escolar; els dirigents de Hamàs, que el lloen a la seva carta fundacional; i el mateix Mahmud Ahmadinejad, que els parafraseja cada dos per tres.

Proves. Una cosa semblant ha passat amb el negacionisme de l’Holocaust, inventat als anys 50 per dos antisemites francesos i un de nord-americà. Aquests pseudohistoriadors van ser desacreditats fa dècades (potser perquè hi ha més evidència històrica de l’existència de la Shoah que de la Primera Guerra Mundial) però això no va impedir que n’acceptessin les hipòtesis el líder panàrab Abdel Nasser, per exemple, o bé el president actual de l’Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas (que va publicar un llibre rotundament negacionista el 1983); o, com se sap, Ahmadinejad.

Veritats. Les teories sobre la “falsedat” de l’11-S van arrencar el 2005, quan tres cineastes aficionats nord-americans van treure un documental basat en les semblances visuals entre el col·lapse de les Torres Bessones i les imatges d’enderrocaments controlats de gratacels diversos. La seva conclusió: el mateix Estat nord-americà havia minat les torres (i el Pentàgon). Poc després, el Jerusalem Post va informar que cap dels 4.000 israelians que vivien a tot Manhattan i a la zona del Pentàgon havia perdut la vida en els atemptats. Els va faltar temps als teòrics de la conspiració tergiversar el titular, tot afirmant que “4.000 jueus” no havien anat a treballar a les torres el dia fatídic i al·legant això com a prova que al cor de la conxorxa estatal ianqui hi havia el “lobby jueu” nord-americà i el Mossad. Aquesta teoria va com l’anell al dit a aquells líders –com ara Ahmadinejad– que no volen reconèixer Israel sota cap concepte. Cosa que dóna llum verda als governs més dretans d’aquest país a construir els assentaments que vulguin, atès que sense reconeixe’l, la major part dels països que l’envolten no poden pressionar-lo per la via diplomàtica. Cosa que els deixa només dos recursos possibles: convertir l’antisemitisme –a través d’Els protocols i el negacionisme i la “veritat” sobre l’11-S– en una mena de panem et circenses panàrab. O bé atacar Israel directament. Per fer això, però, caldria ser completament boig. Ah.

Matthew Tree, Avui, 14/03/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir