dimecres, 3 de març de 2010

Tots els capricis

Que vostè un bon dia sent un desig impetuós de sentir la retransmissió per ràdio del gol de Zarra durant l’Espanya-Anglaterra del 2 de juliol del 1950? Només ha de buscar el web Fonoteca de la radio. Que s’estimaria més sentir la notícia de la legalització del Partit Comunista, el 4 d’abril de 1977, dita entre vacil·lacions i ennuegades per Alejo García Ortega a través de RNE? A Fonoteca de la radio. Que vostè, en canvi, va tenir una infantesa difícil, els pares li pegaven sovint i s’inclina més per una al·locució de Queipo de Llano durant la guerra civil des de Radio Sevilla? A Fonoteca de la radio. Que es deleix per l’anunci de Flan Chino Mandarín, el de lleixiu Clarita o el de paraigües Vizcaíno? Jo he deixat de fer vida social, anar a festes, còctels i sales d’espera; em quedo a casa pendent només d’aquesta web. Si em truca un amic i em pregunta què faig, menteixo, perquè no sabria com dir-li que en aquells moments escolto Niceto Alcalá Zamora. O un capítol de La saga de los Porretas (és un cognom, no una colla de gent dedicada a una activitat tolerada), un serial costumista de la SER dels anys 70 i 80. La dona es diu Candelaria i el marit, Avelino, igual que el d’Escenas de matrimonio, el clàssic de Telecinco que, inspirant-se en Ingmar Bergman, ha aconseguit anar més enllà. Com la sèrie Dallas. El guionista David Jacobs mirava l’obra de Bergman i se li va acudir traslladar els conflictes d’Escenes d’un matrimoni a Dallas i fer-ne una sèrie de televisió. Només per això ja ens hauríem de mirar Bergman amb més respecte.

Enric Gomà, Avui, 3 de març del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir