dimecres, 17 de març de 2010

Una veu pròpia

A cada entrevista, a cada tertúlia de El matí de Catalunya Ràdio, el locutor, Manel Fuentes, d’una manera o una altra pregunta sempre el mateix: com és que les empreses elèctriques no són públiques? Si no ho pregunta, se n’exclama sorprès, com si se n’acabés d’assabentar, i arriba a pronunciar una paraula demonitzada per gairebé tothom: nacionalitzar. Que un locutor de ràdio insisteixi en la possibilitat de nacionalitzar les empreses elèctriques és tota una novetat. Dient això, Fuentes només deixa anar un pensament més o menys compartit per un gruix d’oients, que curiosament no recull cap partit polític d’un cert pes electoral. Mentre que altres conductors de magazins de ràdio, a les tertúlies, es limiten a repartir joc, hàbils i discrets, com si fossin la banca en una ruleta, Fuentes hi intervé tant que de vegades sembla un tertulià més. Així és com saps si hi discrepes o no, si et convenç o no, cap on s’orienta, quines són les seves idees (que, si penso en aquell nano que imitava el rei a Crónicas marcianas de la primera època, me’n faig creus. També sóc dels que, en un començament, vaig alçar la cella davant de Guardiola com a entrenador del Barça, ja veuen quin nas tinc, d’atrofiat). Personalment, ho agraeixo, perquè no suporto els conductors que són simples lectors de teletips i de guions, amb aquelles veu tan ben modulades i alhora inexpressives, professionals, mecàniques. Mentre que un conductor que em sorprengui amb intervencions personals, fa que hi pari l’orella. Encara que sigui per estar-hi en desacord.

Enric Gomà, Avui, 17 de març del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir