diumenge, 4 d’abril de 2010

Atonyinar?

El govern japonès ha aconseguit aturar la prohibició de pescar tonyines. Més de la meitat de la ingent quantitat de tonyina que es cruspeix el poble nipó prové de la Mediterrània, de manera que la decisió de la Unió Europea havia generat més expectació a Tòquio que no pas el retorn de Nakamura. Al capdavall, potser per por a la reacció d’una economia tan poderosa, la Unió Europea ha fet marxa enrere i no n’ha prohibit la pesca. Ara per ara, la tonyina es continuarà extingint a les nostres aigües perquè els japonesos en puguin gaudir a taula. Doncs que els aprofiti. N’hi hauria per atonyinar-los. Dos dels sinònims del verb atonyinar també remeten a aliments: estomacar i fuetejar. No cal assistir a la tomatina de Bunyol per imaginar un tomàquet exercint de projectil. En el cas del fuet (del llatí fagus, faig, les branques del qual devien servir per fer tralles), l’embotit en pren el nom per imitació formal. Per la seva banda, la mutació verbal de la tonyina en un verb tan violent com atonyinar prové del fet que, un cop capturades les peces amb una xarxa anomenada almadrava, cal rematar-les a cops. De fet, almadrava en àrab ja vol dir “lloc on es donen cops”.


Màrius Serra. Avui. Dijous-Divendres, 1-2 d'abril de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir