Glòria a Saturnino

Què he buscat tots aquests anys en Goethe, en Faulkner, en Bernhard? L’ànec Saturnino. Què he perseguit durant tant de temps en l’obra de Kiarostami i de Godard? L’ànec Saturnino. Fins i tot en els concerts de Bach he buscat amb afany els quac-quacs de Saturnino i també algun cop, a La batalla de Tetuan, m’ha sembla distingir fugaçment el seu bec, la cua, una ala, tot i que és molt improbable que l’ànec Saturnino fos present en aquesta pàgina gloriosa de la història, no se sap que el general Prim s’endugués ànecs (ni oques) a la guerra del Marroc. No vull referir-me, per massa dolorós, a totes aquells dies que m’ha semblat veure’l al restaurant Río Azul del carrer Balmes, penjat d’un ganxo pel coll. Tota la vida he conviscut amb l’ombra intuïda de l’ànec Saturnino, el conillet Jeannot, el professor Popof i –el seu nom em regira els budells- la terrible mostela Belette. Però l’altre dia, mentre em mirava Ànima, pel Canal 33, en un moment en què Toni Puntí i Antonio Baños debatien sobre tendències culturals i propostes arriscades –allò que passa-, Baños va dir amb aquella senzillesa que tenen les grans fites de la humanitat, com ara l’ordre alfabètic i el ratllador de pa: “Jo era més del pato Saturnino”. Dins meu va ressonar un cor de benedictins (crec que eren els de Solesmes) cantant el Magnificat, perquè Baños, sense ell saber-ho, m’havia rescatat de l’oblit un episodi culminant de la vida: “Las aventuras de Saturnino” (“Saturnin, le petit canard”), aquella sèrie que mirava catatònic d’emoció els dissabtes al matí cap al 1965, en què Saturnino, com a detectiu palmípede, investigava casos molt misteriosos i preocupants mentre lluitava contra els tripijocs de la mostela Belette, que mereixia acabar a l’aparador d’una pelleteria. Sense menystenir l’obra de torn de la Nau Ivanow ni la Documenta de Kassel, coses així són les que fan gran un magazín cultural com Ànima.

Enric Gomà, Time Out, 1 d'abril del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma