Grans explicacions

Si ningú no m’ho demana expressament o bé estic segrestat per les FARC, mai no llegeixo els pròlegs. Durant un temps, un dels períodes més ensopits de la meva vida, en vaig llegir uns quants centenars, resignat i obedient. Arribat un moment, vaig desistir. Ja em sembla pintoresc que algú prestigiós hagi d’avalar una obra que he comprat per llegir-me. No cal que em convencin de res. També m’hi sobren els estudis literaris, els esbossos biogràfics, els elogis encesos o delicats i totes aquelles vivències que van compartir el prologuista i l’autor. Sempre és un viatge a algun país mític com ara Grècia o Egipte, un sopar inoblidable, una relació epistolar estreta, que algun dia serà compilada –desada a piles en un magatzem, vol dir-. Mai el coit annal. Tot això, sense comptar-hi els que t’expliquen l’argument (aquests els ruixaria amb querosè), t’avancen episodis o te’ls analitzen a consciència –els dobles sentits, la ironia, els referents, l’admiració de l’autor per Kafka i Llucieta Canyà, els estius familiars a Lloret, que és el seu Macondo-.
Fins ara, i gràcies a Déu o a l’atzar –que tant interessa a Paul Auster-, el cinema havia quedat exempt dels pròlegs. Anaves a veure La jungla de cristal sense cap risc que sortís abans Javier Marías o Miquel de Palol disertant sobre l’obra de Bruce Willis. Però l’altre dia em disposava a veure a La 2 la pel·lícula La pequeña Lola, escrita per Tiffany Tavernier i Dominique Sampiero i dirigida per Bertrand Tavernier, quan abans de començar ens van endinyar un pròleg de cinc minuts sobre Tavernier i el seu cinema. Per arrodonir-ho, t’anaven ensenyant imatges soltes de la pel·lícula que veuríem tot seguit. És com si a l’Auditori els músics toquessin compassos desendreçats del concert que tot seguit interpretaran. Amb el cor a la mà, m’hauria estimat més uns quants anuncis d’Ariel, Titanlux i Codorniu. Ni que fos xampany Gomà.

Enric Gomà, Time Out, 8 d'abril del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma