Lo lo?

Un dels bons llibres d’aquest Sant Jordi és Això del català, d’Albert Pla Nualart (Columna). El responsable del model de llengua que ha anat forjant aquest diari hi fa un seguit de consideracions sobre la possibilitat de reformar alguns aspectes crítics de la normativa. Potser el cas que crida més l’atenció és el del lo neutre, documentat des del segle XVI. El lo, sí, però no pas com a “tot lo dia” ponentí, sinó com a “esmena tot lo incorrecte”. Naturalment, un segle de tenir-lo (lo lo) proscrit pesa tant que no podem pretendre passar de la proscripció a la prescripció d’una revolada, però la decisió fabriana de deixar-lo (lo lo) al marge de la normativa ha estat negativa. Un exemple em bastarà per justificar-ho. L’any 2003 vaig traduir un excel·lent llibre d’aforismes del físic Jorge Wagensberg del castellà al català: Si la natura és la resposta, quina era la pregunta? (Tusquets). Vaig topar amb la paret del lo en desenes d’aforismes. El número 10 fa: “Lo real se nutre de lo probable”. Què me’n diuen? D’entre els diversos subterfugis que ens permetem, vaig triar el més proper al lo proscrit: “Allò real es nodreix d’allò probable”. Uf. És allò del català.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 22 d'abril de 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma