dissabte, 3 d’abril de 2010

Nabokov, més o menys

Com ha passat a mig món, s’acaba de publicar en català i castellà L’original de Laura, la novel·la que Vladimir Nabokov va deixar inèdita quan va morir. O potser n’hauríem de dir «el projecte de novel·la». A hores d’ara la història ja és prou coneguda. Nabokov escrivia a mà, omplint unes fitxes que després ordenava i reescrivia per confegir les seves novel·les. El 1977, quan estava punt de morir, va demanar a la seva dona, Vera, que destruís les 138 fitxes d’una novel·la inacabada. Vera, que anys enrere ja havia salvat del foc l’original de Lolita, no va fer-li cas. No va destruir la novel·la, però tampoc no la va publicar.Durant unes dècades, doncs, aquell text va continuar als llimbs de la imaginació dels nabokovians i de sobte, l’any passat, el seu fill Dmitri va donar-lo a impremta. La decisió va ser molt discutida. D’una banda, hi havia el dilema moral entorn del testament traït, i de l’altra, el flac favor que feia a Nabokov una obra tan esquemàtica. La majoria d’articles que en van parlar van estar d’acord a assenyalar que les 138 fitxes tenien un interès històric i literari, però sense gaire sentit com a edició comercial. Martin Amis, per exemple, que s’ha reconegut sempre a l’ombra del mestre, va escriure un article brillant i dolorós: «Nabokov», deia, «en el seu declivi, imposa fins i tot en el lector més entusiasta una horrible barreja de pietat, de falta d’imaginació, de vulgaritat i filisteisme».

Tot i que surten en una col·lecció comercial, les edicions de L’original de Laura en català (Edicions 62) i castellà (Anagrama) fan bé de mantenir un cert aire acadèmic. Cada pàgina ofereix la còpia facsímil de les fitxes en anglès i a sota una traducció acurada del text. De tota manera, el llibre obre un altre interrogant, sobretot entre els lectors en català: ¿quin sentit té que l’editorial es jugui els diners amb aquest text, si hi ha tantes obres excel·lents de Nabokov sense traduir? ¿Per què ens ha d’interessar L’original de Laura, si encara no podem llegir Desesperació, Rialles a la foscor o Rei, dama, valet? I és cert que el fons de Nabokov en castellà està al dia, però posats a traduir, ¿per què ningú s’anima a publicar les cartes que va creuar amb Edmund Wilson, tota una lliçó de literatura? Capricis del mercat literari.

Jordi Puntí, El Periódico, 2 d’aril del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir