Teddy, endavant

Durant el campionat de petanca de Vallmorta, se m’acosta un lector i em pregunta: “Quina és la vostra postura sobre la SGAE?”. Després que en el 30 minuts Eduard Sanjuán ens informés que la SGAE és l’entitat més odiada, per sobre d’Hisenda, la població catalana està revoltada. M’agradaria saber de quina enquesta va obtenir aquesta dada, em resisteixo a creure que l’hi diguessin a l’aplec del cargol. A l’enquesta, hi havia més caselles d’altres entitats? Renfe, Acesa, el Club Natació Barcelona? Sigui com sigui, aquest odi l’han atiat amb entusiasme tot de ràdios, teles i diaris dels mateixos grups, que somien amb algun dia deixar de pagar drets d’autor. Per tant, és una mostra més de periodisme interessat, com tant n’hi ha. Ja els entenc, a mi també m’aniria bé dir-li a la taquillera del teatre: “Sap què? No pagaré el deu per cent de l’entrada destinat a l’autor.” A tots els paladins de la cultura gratuïta, els puc donar l’adreça de Jordi Galceran perquè s’encadenin davant de casa seva en senyal de protesta. No se n’estiguin, la seva dona, que cuina molt bé, és molt probable que els ofereixi galetes casolanes. Jo estic a l’altre cap de la corda: la meva postura sobre la SGAE és que no recapta prou. O no liquida bé. No hi ha manera humana que els autors cobrem els drets de les sèries reemeses pel canal 300. Un advocat seu es va escudar en què no disposen dels mecanismes adequats. Excuses. Que girin els ulls cap a Teddy Bautista, el president de la SGAE. Algú que rebrà una jubilació de 24.500 euros mensuals és l’home capaç de resoldre-ho.

Enric Gomà. Article no-publicat. 3 d'abril del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma