dijous, 20 de maig de 2010

Cantera?

El Barça de Guardiola suscita una admiració universal. Per això tothom s’hi apunta. Precandidats, candidats i càndids. Fa goig jugar com els àngels amb un onze del qual nou jugadors s’han format a casa. Per exemple: Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Busquets, Pedro, Bojan i Messi. No cal ser culé per adonar-se de les virtuts del model tant des del punt de vista econòmic com futbolístic, atesa la implicació i la imbricació que tants anys de convivència comporten. Hi ha molta gent, doncs, que s’omple la boca parlant de la importància de la cantera, d’altres prefereixen dir-ne pedrera i un tercer grup, potser el més informat des del punt de vista lingüístic, en diu el planter. Els jugadors són éssers vius, creixen com les plantes d’un planter i, encara que siguin baixets, acostumen a tenir bona planta. Potser per això planter és una opció millor que no pas pedrera, entesa com el lloc d’on es treu la pedra per pavimentar. Però a Barcelona la Pedrera ens remet a Gaudí, i els nois del planter del Barça ens han fet gaudir. A més, cada cop que han vençut ens han fet venir cantera, és a dir, ganes de cantar. D’aquí que poguem afirmar que el planter fa cantera.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 20 de maig de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir