dissabte, 29 de maig de 2010

El futur de les nostres orelles

Sense fer soroll, just abans del cap de setmana més musical a Barcelona, ha passat una cosa que pot canviar el futur de les nostres orelles: ha començat a morir la música ambiental. Aquelles melodies neutres, compostes per omplir espais sense personalitat com els ascensors, aeroports, telèfons en espera o consultes de dentista, van perdre l’altre dia una batalla important. El lloc elegit no pot ser més emblemàtic –el centre comercial L’Illa Diagonal de Barcelona– i el gest dels seus responsables es pot veure com una eutanàsia metafòrica: es va desconnectar el fil musical. Ara, quan anem a comprar a L’Illa, ja no sentirem de fons els ritmes monòtons de què ningú no es fa responsable. En lloc seu escoltarem una sèrie de notes acústiques generades per un ordinador. ¿Estrany, oi? És que això s’ha d’explicar bé...

Tot neix del Projecte Domus, que han elaborat la gent de Gràcia Territori Sonor i L’Illa Diagonal. Domus és la sigla de «Dispositiu Omnímode de Moviment i Ubicació Sonors» i vol explorar les relacions entre música i espai. Així, l’arquitecte Ramon Faura, l’enginyer de so Albert Guitart i l’enginyer informàtic Ignacio Lois van idear un programa que, a partir de sons gravats (com els ocells que viuen en aquell barri, per exemple), combinacions electròniques i càlculs d’atzar al voltant de l’afluència de visitants, crea «un flux de situacions acústiques en constant modificació». El resultat és que els 233 altaveus del centre comercial emetran un so que no es vol imposar.

La iniciativa és original i demostra que els gestors de L’Illa tenen una mentalitat oberta. La principal virtut de Domus és que torpedina la diferència entre escoltar i sentir. És una distinció que es troba en gairebé totes les llengües: la gent escolta el que vol, però sent el que els altres volen. La música d’ambient es va deformar amb el pas del temps i va passar d’un verb a un altre. L’any 1917, Erik Satie va crear la música de mobiliari per ser escoltada com si fos una cosa «industrial». Brian Eno va enregistrar la seva Música per a aeroports per relaxar a les sales d’espera. Tal com sol passar sempre, la reducció comercial d’aquestes idees –el sistema muzak nord-americà, per exemple– va suposar la banalització. Ara Domus pot aconseguir fer marxa enrere i començar la reconquista de les nostres orelles.

Jordi Puntí. El Periódico, 29 de maig del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir