Ja la ballem

Després d’arribar més o menys a un cert ús de raó, una norma que em vaig imposar a consciència és la de no atacar, sota els paràmetres convencionals de la moral, l’ètica o el bon gust, determinats comportaments i distraccions que alguns adults escullen amb llibertat. O amb aquells graus de llibertat -escassa, regular o generosa, segons l’habilitat de cadascú- que som capaços d’aconseguir durant la nostra vida adulta. Per aquesta raó no poso cap objecció a la pràctica del sadomasoquisme, la dieta vegetariana o el col·leccionisme de capses de mistos.
Per tant, no em sento gens inclinat a criticar Belén Esteban. Ni, encara menys, riure-me’n o, la gran temptació dels esperits bondadosos, compadir-la. Som davant d’una dona adulta, que ha escollit lliurement, si això és possible, participar en el concurs ¡Más que baile! de Telecinco. No és assumpte meu avaluar-ne la intel·ligència, la cultura i l’art i la gràcia en disciplines com el rock and roll, la cúmbia, el mambo i la dansa de Castellterçol. La dita princesa del poble, Belén Esteban, va signar un contracte amb Telecinco que satisfeia, suposo, els seus interessos econòmics, promocionals i vitals. Tampoc no em semblaria apropiat objectar res a Faust perquè va vendre la seva ànima a Llucifer, amb l’únic propòsit d’escoltar, eternament, acid house.

Tot i així, em demano intrigat per què em desagrada tant la crueltat subtil a la que se sotmet, un cert aire de denigració, una ombra de vexació acceptada. A l’escola ens divertíem, i molt, torejant un nen amb jerseis i anoracs. Al segon terç, el picàvem amb un pal d’escombra i, com a banderilles, usàvem regles, que es partien contra la seva espatlla. Quan el nen queia a terra, el reviscolàvem amb cops de peu i sipis, fins que s’aixecava tentinejant i repreníem la corrida. Després d’estoquejar-lo, miràvem d’arrencar-li una orella. Una vegada gairebé ho aconseguim. Coses de nanos.

Enric Gomà, Time Out, 13 de maig del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma