dissabte, 29 de maig de 2010

La dels anys joves

Guardo un gran record d’aquella ciència que em van fer descobrir Jordi Beltran i Albert Vinyoli a Clàxon, a la Catalunya Ràdio dels anys vuitanta: l’ostrologia, una ciència sense preguntes i sense respostes. Hi penso quan escolto alguna entrevista que em sobta bé per les preguntes, bé per les respostes. Com aquella a Dolors Camats a Catalunya Informació –crec -, en què davant de la pregunta “Banyera o dutxa?”, ella va respondre que dutxa però asseguda, perquè s’estima més estar còmoda. No sé si els oients hem de tenir aquesta informació tan íntima. Ja entenc que se’ns volia donar a entendre que el poliban (o col·locar un tamboret d’acer inoxidable al plat de dutxa) és més sostenible que la banyera. Però tot i així és en moments com aquest que l’ostrologia hauria salvat la situació.
No m’uneix cap lligam amb Vinyoli i Beltran, tret que el segon em recorda el meu pediatre, l’enyorat doctor Carles Ribas Magri (en trobaran un bon retrat a Vida secreta dels nostres metges, de Genís Sinca, a Angle). Per tant no se’m pot acusar d’interès personal o intenció subreptícia. Al costat de la nostàlgia televisiva, tan recurrent en la dita generació de la televisió, sempre mimètica i una mica llauna, la ràdio també genera la seva nostàlgia. La que tinc jo per Clàxon, que alternava humor amb música, un esclat d’imaginació, diversió i enginy. Ja no es fan prodigis com Clàxon, un espai de ràdio que s’hauria de gravar en marbre i col·locar-lo vora les estàtues eqüestres de Beltran i Vinyoli. Si no hi ha prou pressupost, que muntin el mateix cavall.

Enric Gomà, Avui, 29 de maig del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir