A l'estudi Toreski

Ariel Rot va presentar el disc Solo Rot a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona, on el 1965 Salvador Escamilla va descobrir un jove i desconegut Serrat, que va cantar en directe. El 1976 s’hi van donar els premis del I Certamen de Sardanes Cantades. El 1967 s’hi va concedir el guardó Barcelonés del año a Samaranch. El 1970, una comitiva de 105 artistes jubilats van rebre un lot de Nadal, cadascun el seu corresponent (no van haver de forcejar). El 1969, els assidus a la missa de les tres de la matinada, que s’hi acostumava a celebrar, van demanar que l’avancessin una hora, sense cap raó aparent. Història de l’estudi Toreski, que és la nostra.
A La ventana, Gemma Nierga va acollir Ariel Rot càlida i exquisida, com una gran amfitriona –només faltava que el tècnic de so anunciés: “Senyora, el sopar està servit”-. Rot va cantar Papi, dame la mano, Dandy, Dulce mirada (que fa “Quiero retomar la senda donde la perdí”, sentiment que comparteixo cada vegada que em perdo pel Montnegre). Vam passar una tarda agradable. Només em va escamnar la nota de premsa que vaig rebre: “Ariel Rot ens torna a fer creure en el rock and roll”. Sospiten que he perdut la fe en el rock and roll? Corre, aquest rumor? Per això la meva mare em va trucar angoixada: “Nen, tu encara creus en el rock and roll?”. A casa, la filla gran em va acusar: “A l’escola m’han dit que no tens fe en el rock and roll”. Fins i tot el mecànic del taller m’ho va recriminar amb la mirada. Que quedi ben clar: la meva fe en el rock and roll es manté intacta. No ha variat amb els anys.

Enric Gomà, Avui, 1 de maig del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma