dijous, 20 de maig de 2010

L'imperi del gol

Quan es marca un gol, el locutor brama coses com ara “¡Qué pedazo de chicharro acaba de meter el holandés!”, que així és com van celebrar a Carrusel deportivo de la SER el gol de Van der Vaart durant el matx Màlaga-Madrid. O “¡Leo Messi, bota de oro, bota de absolutamente todo!”, en un dels gols del Barça-Valladolid. Però la palma se la va endur el locutor d’Onda Cero quan després d’un gol de Messi va vociferar: “¡Estalla el imperio del gol!”. Al costat de l’imperi romà, l’inca, l’otomà i El Imperio del Antílope de Sant Feliu de Llobregat, entre d’altres, ara caldrà comptar-hi l’imperi del gol naixent. Així tot d’una se m’acuden unes quantes variants per a la temporada vinent: “Messi ha marcat com un Napoleó Bonapart!”, “Canyardo i golàs de Messi Carlemany, així es va conquerir Girona!”, “Messi Tutankamon, embalsamant en directe el Reial Madrid!”. A molts locutors espanyols els surten de seguida els terços de Flandes, Felip II i el seu imperi gloriós, Hernán Cortés i Pizarro. No diguem quan la seva selecció juga contra Anglaterra, que llavors ja és directament la Historia de España contada con sencillez de Pemán. Però jo no tiraria de veta de metàfores històriques, que resulten angunioses i extemporànies. Espero no sentir mai “Puyol regateja amb fúria almogàver!” o “Golarro de Bojan, bon cop de falç!”. Ni “¡Dani Alves remata de cabeza, como un Zumalacárregui del balón!”. Millor que s’escarcanyin cridant gol, només, perquè entre els nervis, l’entusiasme i el principi d’angina de pit, encara ens hi apareixeria la Guàrdia Mora.

Enric Gomà, Avui, 19 de maig del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir