dissabte, 22 de maig de 2010

Muses a Sabadell

Una de les meves il·lusions hauria estat néixer a Sabadell, una ciutat que admiro. Sempre que en tinc ocasió, simulo que sóc sabadellenc. Per a reunir dades i consolidar aquesta doble vida, escolto sovint Ràdio Sabadell a través de la xarxa, ja que a Barcelona, el barri marítim com diem nosaltres, l’ona no hi arriba. A Això m’han dit de Ricard Ustrell, el magazín del migdia, van convidar el poeta Josep Pedrals. Quan Pedrals irromp en algun lloc (una ràdio, un auditori, una merceria), cal emmudir per escoltar-lo amb atenció. No es prodiga gaire per les ràdios, només se’l sent amb una certa assiduïtat a Cabaret elèctric d’iCat fm. Per aquesta raó és de celebrar el gest aïllat de Ràdio Sabadell. Ja de bon començament, Pedrals ens va apuntar: “Poesia és quasi tot menys alguns poemes”. Poeta barroc, trobadoresc i popular, va recitar un poema emotiu i delicat sobre el neguit d’una patata fregida que ha d’acudir a una cita galant. Sentir Pedrals per la ràdio em va suscitar la sensació feliç que el dia no havia estat del tot malbaratat. Però el millor va venir quan Roger Escapa, redactor d’Això m’han dit, va dibuixar Pedrals amb un esbós rimat, on deixava anar acusacions velades cap a l’americana llampant del poeta. Al seu torn, Pedrals va replicar amb un poema improvisat, per venjar l’afront a la seva jaqueta. Semblava un col·loqui enginyós i acerat entre el Rector de Vallfogona, el gran Garcia –que seria Pedrals-, i el Rector de Pitalluga, de l’Acadèmia dels Desconfiats –encarnat en Escapa-. L’honor d’una americana estava en joc.

Enric Gomà, Avui, 22 de maig del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir